Cultura de bar

L'altre dia vaig assistir a una conferència del pedagòg Gimeno Sacristàn. Home cult, estudiós, viatger, educat... Digué una frase que em va marcar, més o menys era la següent "en España tenemos más bares que en el resto de paises de Europa juntos. En lugar de construir bibliotecas o lugares culturales aquí nos dedicamos a provocar la cultura del botellón, a hacer bares para que la gente se alcoholice. El alcoholismo en este país es un dato preocupante."

No dic que tal vegada no tinga raó, no sé, pot ser. Sols volia donar la meua opinió en quant a aquest tema "el bar". Si, un bar qualsevol de qualsevol poble del nostre benvolgut estat español. No crec que sols siga un lloc on la gent va a emborratxar-se, que també. Un bar és un petit reducte on la gent va a compartir, una cervesa, un cigarret, una pena, una conversa.

Ahí comença el que jo anomene "cultura de bar". Des del moment en que la gent conversa, siga del tema que siga, ja s'està produïnt literatura (parlada si vols dir-ho així). Al bar la gent acudeix a recordar, a oblidar, a contar-li al teu amic del ànima que la teua noia t'ha deixat per un altre, que estàs fet pols i necessites algú a qui plorar-li. Què millor lloc per a ofegar les penes que al bar amb una bona companyia, mentre escoltes música. Allí també es parla d'aquell llibre que t'acabes de llegir i el recomanes a la gent amb que estàs, de l'última peli que vegeres i que et va posar la pell de gallina des del principi fins al final, del viatge que no et va agradar gens perquè estava massa lluny el lloc i odies estar ficat dins del cotxe més de 3 hores... Al bar es parla i s'escolta.

Als bars també existeix cultura musical, en aquests llocs de alcoholics (segons Gimeno) es projecten grups de música que van a tocar, a contar les seues històries, a progressar i a fer sentir d'allò més bé al que està contant-li al seu amic que la nóvia se'l ha deixat i ja no l'estima, a fer que per algun moment no tinga el cap ocupat en ella.

El bar és un lloc d'encontre, de cultures, de generacions, de maneres de viure, no sols és al lloc on van els borratxos, és molt més que eixa banalitat.
Volia continuar amb l'últim escrit que vaig fer, remarcant que la cultura no sols es troba als llibres i a les biblioteques. Per a moure't per la vida has de tenir carrer, i al bar és un dels llocs on s'adquereix aquest coneixement.

No estic fent una crítica a Gimeno, sols intente veure-ho des d'un altre punt de vista (el meu).