Amanèixer (Murnau)

Ha passat una hora des que he vist la pel·lícula i encara estic pegant-li voltes als petits detalls que ens ofereix i els quals no puc acabar d'entendre o d'apreciar. Sentint-ho molt no em senc capaç de veure aquest tipus de cinema. Tal vegada els meus ulls, oïts i capacitat d'atenció no estan preparats per a agafar-li gust. No és que no m'haja agradat. Al contrari, com em constava de seguir li he prestat més atenció per a fixar-me en el transfons que cal descobrir. Però segur que no m'he enterat de la mitat.

La història en sí em pareix bàsica. Un home no sap si està enamorat de la seva dona, coneix a un altra que el fa dubtar més si cap. Li proposa que mate a la seua estimada per a anar-se'n en ella i quan es disposa a fer-ho detecta que no pot i després de passar un dia meravellòs a la ciutat se'n adona de que l'amor de sa vida l'ha tingut al costat. Al tornar a casa tenen un accident a la barca on viatjaven i ell creu que ella es mor. Al final la troben i la salven, possant-la altra vegada al seu costat i per a sempre.

A mida que anava avançant la pel·lícula anava donant-me compte de que no podia ser tan senzilla. Aleshores anava fixant-me i observava, atentament.

Què son llestos els gossos,eh? Com sap que va a matar-la i vol desesperadament evitar-ho. Definitivament són el millor amic de l'home (en aquest cas de la dona).
Els actors, no és que entenga massa de cinema però baix la meva humil opinió, fan un paper fantàstic. Tant ell com ella ens fan veure que a mida que avança la pel·lícula pareix que estiguen més i més enamorats. L'escena que així ho demostra és quan es posen a donar-se besades al mig del carrer i fan que pare el tràfic. Per un moment ells ni se'n adonen, imaginen que estan sols al món, que ningú més que ells dos estan exposats baix el Sòl, que no existeix ningú més. Aquesta escena ocorre immediatament després de què a l'iglesia, vegent com es declaraven amor etern una parella, a ell se li iluminen els ulls amb el reflex de la bellesa de la seva dona. Ja he dit que no sé gaire de cinema, però en eixe moment m'ha paregut que l'actor complia amb el seu paper molt dignament i em mostrava tot immens amor que sentia per ella.

Trobe, o m'ho imagine, un paralelísme entre els humans i els animals. A tots dos ens afecta d'igual manera l'alcohol. És bonísima l'escena en que el porc que s'escapa de l'atracció de fira i entra a la cuina. No quan beu vi i s'emborratxa, si no quan ebri va a buscar-ne més. Igual que els humans.
Quan ens agrada una cosa sempre en volem més i més. No canviem.

Peli que fa pensar i fa que recordem que no tot el cinema es realitza des de l'any 2000, abans també es feien llargs-metratges i infinitament amb menys alternatives tecnològiques.