Sense perdó (tots el meresquem,o no?)

És la primera vegada que una pel·lícula em provoca un record amb un olor. Sí, amb olor. Pareix una tonteria però és cert. Al veure-la m'ha transportat quasi vint anys enrrere, a la meua infancia, a casa de la meua avia. Allí amb el seu havà a mig encendre, amb la llum de la xemeneia que provocaven les brases del foc, estava el meu avi. "Sense perdó" feia olor al meu avi, a la seva companyia a les seues paraules. Jo venia de l'escola amb la motxilla i el veia ahi, sentat.

-Què fas, uelo?
-Què tinc que fer, vegent una de l'oeste?

I moltes vesprades em quedava ahi amb ell. El què més li agradava era quan feien eixos duels al Sòl de migdia, quan es podien passar els dos protagonistes de l'encontre tres o quatre minuts sense dir ni mu, sols mirant-se i desafiant-se amb caràcter i xuleria. Aleshores el meu iaio deia:

-Tira-li, màtalo, dispàra-li collons!!!

I jo em quedava bocabadat veient la seua emoció a través dels seus impulsos que l'empentaven a alçar-se del sofà. Què tenia eixe cinema?
Avui m'he adonat del que té. Igual és el senyor Eastwood què fa un paper al·lucinant. Al principi se'l veu torpe i sense nervi, al acabar la pel·lícula demostra que per un moment continua següent eixe assassí de fa deu anys, és ell, el millor pistoler de l'oest. Clint és molt de Clint.
Al igual que Gene Hackman, mira que és mala persona (en la peli) i actor espectacular al mateix temps. Es capaç de tenir atemorida a tota la població quan en teoría és ell la llei, quan és ell qui marca les normes, és ell el protector.

Voldría remarcar el paper de les dones a aquesta pel·lícula. O son prostitutes, o estan mortes (la dona de Will) o no tenen paraula (la dona de Morgan Freeman). Què ens vol dir el director amb açò? Era així a aquell temps? I jo em pregunte, continúa igual avui en día? Per sort no és del tot així, encara que queda molt de camí per recorrer en aquest aspecte.

Una de l'oeste (que deia el meu iaio), pensava que mai sería capaç d'apreciar-ne una. Aquesta fa dos anys la vaig veure per una recomanació. La veritat és que al finalitzar vaig pensar "mala merda de pel·lícula" (perdó per la paraula, però és el que sentia en eixos moments). Avuí ha estat molt diferent. M'ha encantat, m'he quedat amb ganes de més, m'he quedat amb ganes de veure-la amb el meu avi. Segur de des d'allà on estiga (al cel o en un lloc millor) l'haurà compartit amb mi, fumant-se un havà ben gran, d'eixos que feien olor, olor a l'oest, l'olor que avui he tornat a sentir.