Literatura i rocanrol (i poesia)

"Me dices que me parezco a los caracoles, me sobra techo, me muero en soles,tras espesura del chaparrón. Será que el camino bueno se ha vuelto malo o que no quiero pegar ni un palo, que solo quiero escuchar tu voz.
Que siempre llego a la deshora que marca el corazón y que, cuando estamos a solas, molesta el caparazón, el caparazón.

Me dicen que tus braguitas revolotean que lo hacen sólo pa que las vea, que llevan alas de desamor, será que las ensuciamos tan malamente que los colchones son mala gente, que siempre quieren tener razón.
Que siempre llego a la deshora que marca el corazón y que, cuando estamos a solas, molesta el caparazón, el caparazón.

Mi casa está donde estás tú, los mismos ojos, la misma luz
Mi casa está donde estás tú, los mismos clavos, la misma cruz los mismos clavos, el mismo ataúd."

I pensareu, i açò? Bé, m'explique. L'altre dia a classe parlàrem de que la literatura, al contrari que deia Savater més o menys, es troba a tots els llocs i possàrem com exemple el cinema.

Jo posse com a exemple la música, sobre tot el rocanrol. Si el Rocanrol i no el Rock and Roll. Em referisc als grups que fan rock en un idioma que jo entenc, per a mi això és rocanrol i el de fora rock and roll. Però al que anava. Crec que està intimament relacionat el món de la literatura i la poesia amb el rocanrol. No tot son bramits i queixes socials. També hi han grups que fan cançons que son pura poesia, com aquesta que he penjat (Los mismos clavos, de Marea). I qui em diga el contrari...

Vull fer entendre que no tota la cultura es troba als llibres, també tenim altres mitjanç per a culturitzar-nos i aprendre a apreciar la poesia i la literatura. Algunes cançons son històries i relats que ben bé podriem trobar a qualsevol llibre o novela. De vegades pense que he anat a buscar paraules al diccionari per a poder ententre una cançò mes voltes que quan estic davant d'un escrit que he d'analitzar per a la classe que siga. Això em fa enriquir-me de vocabulari que tal vegada d'un altra manera no ho faria. Em quede intrigat de no saber què signifiquen algunes paraules perquè sense saber-ho no puc descifrar el significat de la cançò, llavors m'interesse i faig de tot per assabentar-me del que vol transmetre el cantant amb eixa lletra. Busque al diccionari, per internet, intente relaciona-ho amb altres cançons paregudes... En fi, investigue.

I amb això és amb el que ens hem de quedar, amb el que provoca l'aprenentatge, des d'un llibre, a una peli o a una cançò d'Extremoduro, d'Héroes del Silencio o Marea (com en aquest cas).

La música és magia, sempre està ahi quan la necessitem, per a fer-nos oblidar i per a fer-nos recordar...

Records. Els bons son bons? I els roïns son roïns? Ja en parlarem un altre día.