Hi ha dies que m’ho pregunte.
I ho faig pel següent raonament. De vegades visquem de records, quan contem anècdotes a amics, quan fem reflexions al final d’una etapa, quan fem balanç,etc. A mi em passa que quan em pose a pensar en algun moment del passat, aquest estiu per exemple, se’m accelera el cor, comença a bategar amb més rapidesa de la normal i em pose trist, i tot perquè ha estat un dels millors de ma vida. Bé, per tant estem parlant d’un bon record en teoria,no?
Doncs per a mi no és així. Em pose trist per que sé que no es repetirà mai més, que tot allò que l’envolta és fum, que pertany al passat i que cada dia que passa anirà difuminant-se i caiguent en l’oblit, igual que el sol quan s’amaga darrere de les muntanyes. Desitge que el pròxim siga igual, però no. Mai podrà ser igual que aquest per que els mesos de juny, juliol, agost i setembre de 2008 foren inoblidables. Llavors és un bon record recordar aquest estiu o és un mal record per que m’angoixa l’ànima, em fa estar de baixò i provoca que alguna llàgrima vullga ixir?
Al contrari ocorre amb els que en teoria són dolents. Si els recordes i penses que ho passares fatal, que per a tu no va haver un moment més horrible en ta vida, que fores un complet infeliç, etc t’alegres per que saps, de cosa certa, que eixe moment ja ha passat, que pertany al passat, valga la redundància. Saps que ara et sents millor que en aquell moment, saps que eres més feliç que aleshores per que en eixe record tan dolent, estaves ple de boira i no veies el final d'un túnel, fosc, humit i amb res més com a company que tu mateixa.
Està clar que hi ha records i records, tan de bons com de dolents, i que uns et creen nostàlgia i no et deixen viure. Supose que eixos hem d’aprendre a eliminar-los o a saber viure amb ells al nostre costat per a sempre. Què fem? Quin dilema.
No visquem dels records per que ens impedeixen gaudir del present i ens pinten d’un color borrós el futur.
Comparar no resulta gratificant i menys quan és amb un bon record, o amb un de dolent tampoc?
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
2 comentarios:
Bua Carles, quina rayada... No, enserio, jo també he pensat sobre açò moltes voltes. Sas que pense? Que normalment els records bons els recordem més bons del que eren i, el roïns, a mesura que passa el temps, van emborronant-se i m'entra fins nostàlgia de l'època passada; tal volta perquè els errors comesos no tornarien;malgrat fer-ne d'altres...
Bueno...por fin me he decidido a comentarte. Y de los que has escrito este ha sido el que más me ha gustado para hacerlo...
Si nos paramos a pensar en una etapa de nuestra vida...yo creo que siempre pensamos o deberíamos pensar en los buenos recuerdos: momentos en los que nos hayamos divertido, momentos en los que hemos tenido a quién hemos necesitado, momentos en los que nos hemos sentido bien por cualquier cosa!porque aunque tengamos malos recuerdos (que todos tenemos)siempre deberíamos ponerle cualquier matiz que hace que no sea tan negativo, y solemos hacer justificaciones como "la vida es así",o "es ley de vida". Pero por eso mismo, con lo bonita que es la vida pa´que nos vamos a parar a pensar en los malos recuerdos con todos los buenos que tenemos a lo largo de ella!!
Publicar un comentario