El noi del pijama de ratlles (o el relat d'un terrible succés des d'un altre punt de vista)

Arrel d’haver abandonat “Nosaltres els valencians” em va produir una gran alegria llegir el correu d’una companya preguntant si aquest llibre (El noi del pijama de ratlles) valia i la seua conseqüent resposta afirmativa. Feia molt de temps que volia llegir-lo però mai trobava el moment oportú, sempre hi havia un altre davant o qualsevol treball de la universitat en que ocupar el temps. Però per fi se’m presentava una oportunitat excel·lent, matava dos pardals d’un tir.

Pàgina rere pàgina anava confirmant allò que tanta gent m’havia comentat; era summament fàcil de llegir. El llenguatge que utilitza l’autor és realment bàsic i, com molt bé comenta a la contraportada, és recomanable fins i tot per a un nen a partir dels tretze anys. Totalment d’acord.

La sensació que em donava conforme anava avançant en la seua lectura era que no deia res, que no hi havia substància, que no ocorria res rellevant. Simplement era un relat del que anava passant-li al protagonista, un dia i un altre dia. Ara, això si, he d’admetre que el tema central de l’obra el tracta d’una manera i amb un sentit fora de lloc. Mai m’havia imaginat aquest assumpte vist des del punt de vista d’un nen de nou anys, i la veritat es que en eixe aspecte, chapeau per a l’autor. Un problema tan dramàtic, trist i real al mateix temps, vist a través de l’experiència i la innocència de algú a qui no li afecta directament, al qual la vida l’ha col·locat a l’altra banda de la tanca de fil d’aram amb punxes i no pot concebre que existeixca un món com el del seu amic Shmuel (jueu). Efectivament el holocaust va existir, va haver gent que va morir, va haver gent que va matar i va torturar. Van haver bons i dolents, guanyadors (un cert temps) i perdedors.

Trobe molt correcte suavitzar aquesta barbàrie amb un llibre com aquest, per que al mateix temps que toca el tema i parla d’ell ho fa d’un mode totalment diferent a com ho han fet altres, com per exemple la pel·lícula “La lista de Schindler” i això resulta interessant i agradable.

Amb aquesta lectura et dones compte de que un mateix fet es pot explicar de moltes formes diferents. I que a un moment històric com aquest (per a oblidar o per a tenir present per a que no es torne a repetir mai més) se li pot donar un altra versió.

Amb la paraula i el poder de la literatura podem aconseguir canvis significatius a l’hora de formar-nos una idea de com està o ha estat configurada la nostra societat.

Escrivim doncs, avant.